domingo, 22 de junio de 2014

L'esquerda.

Atrapat per la ciutat,
condemnnat per les parets que es tanquen,
trencant els carrers, alliberant l'ànima.

Quan l'instint de llibertat,
sorgeix d'entre les flames
apagant la realitat més inmediata.

S.A.

miércoles, 12 de febrero de 2014

Un vel fet de pell

L'alè a cervesa,
junt a una abraçada,
una mirada cansada.

La seva mirada clava en mi,la meva tocant la seva suau pell,
confiant tímidament,
en separar-me juntant els llavis,
a un pas marcadament lent.

Despertar els porus dormits pel fred,
aixecant el fi vel que la cobreix,
com els gira-sols es tomben al sol,
saluden dient: Fins aviat,
que avui ja és tard.

S.A.

jueves, 30 de enero de 2014

El alma como frenillo.

Nunca pensé que mi vida fuera un sinfín de casualidades,
un frenesí sin frenillo, 
dónde subir y bajar la tierna piel fuera lo más común.

El alma se convirtió en algo físico, en frenillo,

la materialización del obstaculo sexual,
el conector entre el interior y el exterior.

Si te lo cortaras podrias dejarte llevar,

no habria casualidad alguna,
tan solo un control remoto de tu más interior,
ese tú sin frenillo,
con el corazón abierto,
un alma al vuelo más profundo.

S.A.

lunes, 30 de diciembre de 2013

Una guerra amb jo mateix.

Blanca llum que ilumina es colors,
un silenci què t'està atormentant.

Es cel lluitant contra la mar,
una ona que romp s'horitzó,
sarcasma que dona a pensar.

Es tambor de sa rentadora,
hipnotització cerebral,
t'evadirà de sa realitat.

Sa línia temporal,
t'està trepitjant,
bategant com un cor trencat.

Un somriure inesperant, 
raó d'un dolç poema a sa teva amant,
tan sols vocals conectades per consonants,
creant sa teva pròpia melodía espectral,
un ritme per viure amb es cap ben adalt,
sa força d'un desamor.

S.A.




viernes, 4 de octubre de 2013

4a parte

Encima cuando creía que ya todo había acabado, cuando porfin me había dado un descanso a mi mismo y olvidado mis propias torturas mentales, cuando creí que ya había terminado, entonces llegó este momento.
El momento de haberlo terminado todo y haberme quedado desnudo ante una vida que no reconocía, mis ojos veían la vida pasar, pero no sabía donde estaba la mia.
Empezaron las noches largas, los vasos de tubo, el beberte la espuma de la cerveza como si fuera un manjar de reyes. La evasión constante de esta verdad que me tenía cautivado, dentro de mi pequeño cuerpo y que me oprimia la mente, tan solo sabía dejar de actuar e irme al bar a ver como estaba el ambiente.

Al haber pasado un tiempo fuera, ya no conocía las mujeres que habia en ese tuburio, ni siquiera guardaba los numeros de esas que frecuentaban mi casa.
Pero aún así no podia apartar mi mirada de esas mujeres que se paseaban contoneando sus caderas, con esos pantaloncitos tan ridiculos que asomaban las nalgas de sus jovenes prietos y duros culos, aún estando como estaba, deseaba comerme esos trapos que llevaban, siempre buscandolas con la mirada.

martes, 1 de octubre de 2013

Noviluni ( lluna nova )

Al apagar-se el sol,
quan tothom dorm,
tot és més clar,
el silenci i el meu cap,
parlen xiuxiuejant.

S.A.

jueves, 26 de septiembre de 2013

La inmersitat del mar

La inmersitat del mar.

Creuo les ones per venir-te a buscar,
el mar remogut fa mes por que mai,
Em dona que pensa,
Mirant cap al final,
On es creua l'aigua i el cel,
Mentres el vent bufa i es senten les ones trencar, m'anadono que et tinc mes aprop que mai,
Pots pensar que ens em distanciat,
Pero no hi ha dia que no pensi en venir-te a buscar.
Aqui em trobo surcant el mar, per poder dormir al teu costat, i dir-te que tot s'arreglara, que junts ho farem funcionar, contra la marea mirant l'horitzor llunyà, mai hagues sentit tanta tranquilitat i el meu amor cap a tu Alba.